FASHION VICTIM / ANDORRA SHOPPING FESTIVAL -2014

>> On Friday the new work ‘Fashion Victim’ was installed at Coprínceps, in the Shopping Festival
On Saturday it had to be removed after being vandalised twice;

the organisation is considering whether or not to reconstruct it.

Only the silhouette of the ‘victim’ remains at the scene of the crime.

“After the attack, the piece is more alive than ever”

“What happened?
A handful of bags was pulled off and her skirt was disarranged; as though it had been thrown on top of her. She was unrecognisable.

When?
That same Saturday, and in full daylight. That’s what is so surprising.

Are you angry?
Not at all. I think the piece is more alive than ever

and that also it portrays one of the effects of unrestrained consumerism.

Pardon?
You see a shopping bag and the automatic reaction is to look inside to see what you can take.

Even though you have everything. But you want more. Of whatever.

Conclusion.
The piece fulfils the first objective of a work of art, which is to reflect what we are. That’s why I say that it is alive; I would even say that it makes more sense now and has more weight than it had before.

‘Fashion victim’: why?
She was so excited, the lady, to go shopping, that she goes and it does for her. So much pleasure can kill.
But there was no body. They had taken it away; there was only her silhouette left on the floor, CSI style, and her high-heeled shoes, which the hooligans also pulled off.

And the skirt of discord?
Of course: it had been made with 200 bags…

That you –a member of Consumers Paradise – should offer an apologia for consumption sounds like the irony of destiny.

It seems like it. But my Dolores –that’s what I call her– died crushed beneath the physical and psychological weight of her shopping.

THE CRIME SCENE

After the attack, reconstruction of the crime scene.

//////

FASHION VICTIM / ANDORRA SHOPPING FESTIVAL -2014

>> Divendres va plantar l’obra ‘Fashion Victim’ a Coprínceps, en el Shopping Festival
Dissabte la va haver de retirar després d’un doble atac vandàlic; l’organització rumia ara si la reconstrueix o no.

Al lloc del crim només hi ha quedat la silueta de la ‘víctima’.

“Després de l’agressió, la peça està més viva que mai”

“Què va passar?
Li van arrencar un grapat de bosses i la faldilla havia quedat desplaçada;
com si se li haguessin tirat al damunt. Era irreconeixible.
Quan?
El mateix dissabte, i a plena llum del dia. Això és el més sorprenent.

Enfadada?
En absolut. Considero que aquesta peça està més viva que mai i que a més ha retratat un dels efectes del consumisme desbocat.

Perdoni?
Veus una bossa de shopping i la reacció automàtica és mirar a dintre a veure què hi pots arreplegar. Encara que tinguis de tot. Però en vols més. Del que sigui.

Conclusió.
La peça compleix el primer objectiu d’una obra d’art, que és reflectir el que som. Per això dic que està viva; fins i tot diria que ara té més sentit i més pes que abans.

‘Víctima de la moda’: per què?
Estava tan emocionada, la senyora, d’anar de shopping, que va i la dinya. Tant plaer pot matar.
Però no hi havia cadàver. Se l’havien endut; només en queda la silueta a terra, estil CSI, i les sabates talonarro, que els vàndals també van arrencar.

I la faldilla de la discòrdia?
I tant: l’havia confeccionat amb 200 bosses…

Que vostè –membre de Paradise Consumer– faci una apologia del consum sona a ironia del destí.

Ho sembla. Però la meva Dolores –així li dic– mor esclafada pel pes físic i psicològic de les compres.”

ESCENA DEL CRIM

Després de l‘agressió, reconstrucció de l’escena del crim

 A.L

 

 

 

idònia sl

events & consulting

http://www.idonia.biz/ca/